JOSEP ZARAGOZA, PEP CALÇÓ (El Catllar, 1948)

En Pep és, era paleta. I moltes més coses. Fa dos anys que està jubilat. Però només de la feina oficial, perquè jubilar-se del tot és impensable per a ell. Sap tant i tant, ha fet tantes i tantes coses, que resulta gairebé impossible explicar-ho en quatre ratlles.

“Sempre m’han agradat les pedres” diu. També els llibres, que en té la casa plena. I observar la Natura. “em passava el dia al riu, observant els ocells, coneixent les plantes”. Tanta era la seva curiositat i les ganes d’aprendre que va convertir-se en un autodidacta insaciable.

Va anar a aprendre de paleta a l’Escola del Treball de Tarragona. També hi va aprendre a fer ràdios galena. A explorar, conèixer i reconèixer el territori…tot amanit amb molts llibres. Allò de la pràctica i de la teoria. I un dia va descobrir peces de sigilatta en unes restes arqueològiques prop del Catllar. Ens diu que hi va arribar a localitzar 27 viles romanes dins del seu terme.

De ben jove va anar a treballar de paleta amb Ramon Rull, del Catllar, fins que aquest es va jubilar. Aleshores, el Pep va estar 4 anys a l’atur que va aprofitar per aprofundir en el coneixement de les pedres, però ara ja escollia els tipus de pedres, no li valia qualsevol. Va conèixer l’ Eudald Carbonell l’any 1990, i el va portar als Vinyets, un jaciment prop de l’embassament del Gaià. En el clot que es va fer per construir-lo en Pep havia trobat sílex en una seqüència estratigràfica. L’Eudald exclamà: “ això es un Olduvai en petit!” https://ca.wikipedia.org/wiki/Gorja_d%27Olduvai

atapuerca

Després d’unes excavacions als Vinyets (El Catllar, 1991) , http://bit.ly/1JeP44w, d’on treu el renom amb que se’l coneix en el món dels entesos en pedres, en Pep “Vinyets”, va estar 10 anys a les campanyes d’Atapuerca, entre d’altres jaciments, a la Gran Dolina. Muntant bastides i altres andròmines. Voluntari arqueològic , si se’n pot dir així . Perquè sempre li va fer mandra estudiar la carrera, tot que en algun moment s’hi va posar, Experiència , moltes passejades i intuïció , amb això ja fa. I fa molt.

EL 1996 entra a la brigada de l’Ajuntament del Catllar a fer de paleta. I d’arqueòleg encara que no ho posés al seu contracte. Va participar en l’excavació del fossat del castell, dirigida per l’arqueòleg Josep M. Vergès, en la que van trobar un poblat de l’edat del ferro. L’any 2003 reprèn les excavacions amb l’arqueòloga Marta Fontanals, i després col·labora en la restauració. Coneix el castell potser millor que casa seva; l’entén i l’estima. Un privilegi gaudir d’una visita amb el Pep de guia.

El 1994 el gran incendi de Vespella de Gaià li aportà dades imprevistes: fragmenta de ceràmica de segle XV ,pedres de destrals prehistòriques , enterraments , empremtes medievals…..un tresor que ajuda a establir una seqüencia històrica de la població al Camp de Tarragona.

        20150612_140813       Seria innumerable precisar tots els jaciments on ha treballat, investigat,  gaudit el Pep. Bàsicament al Camp de Tarragona, on va participar en el projecte  Francolí-Gaià que estudia els poblaments prehistòrics d’aquesta àrea

http://bit.ly/1P8oaAk

Deixeu que us parli de forns de calç, de com es fan les tàpies, del tipus de construccions sarraïnes, de les ceràmiques, de les sitges , de pintures rupestres o d’incisions a la pedra, de com funcionen els molins o de les plantes del Gaià . De tot allò que sap, de tot allò que ha descobert.. Gran conversador, deixeu que us empelti el seu entusiasmedavant d’una cervesa, sense preses.

Maribel Serra

Dia dels ocells a El Catllar

Dissabte, 3 d’octubre, des de La Sínia i l’Ajuntament del Catllar, ens hem volgut sumar a la celebració internacional del dia dels ocells, amb l’organització d’una jornada, aquesta vegada al municipi del Catllar. Els darrers anys, anem fent algunes d’aquestes accions, com ara la celebració del dia mundial del medi ambient, de manera itinerant per diversos municipis del Gaià, per tal de fer més propera aquesta acció a la gent del Gaià.

L’activitat d’aquest dissabte ha consistit, primer, en una jornada d’anellament, coordinada pel Miquel Àngel Garcia. Gràcies a les seves explicacions, i les del seu fill, hem conegut millor la feina d’un anellador i hem vist com s’anellen les diferents ocells. L’activitat s’ha realitzat a l’entorn de la zona humida de la resclosa de la fàbrica del Catllar, i hem pogut veure espècies tant diverses com el raspinell, el tallarol de casquet i el pit-roig, o barba roig, com n’hi diuen al Baix Gaià.

A continuació, a l’ermita de Sant Ramon, l’Albert Pardo ens ha presentat els resultats de la seva experiència fent el seguiment d’ocells comuns a diversos punts del Baix Gaià, sobretot a la desembocadura i a l’àmbit dels Muntanyans. És un seguiment metòdic que ajuda els científics, a conèixer millor la situació de les poblacions d’ocells a Catalunya. I a nosaltres, quins ocells viuen al Gaià.

Héctor Hernàndez

ac9 ac1ac5 ac4

Fotografies © Marc Padrell, Judit Canela, Hèctor Hernàndez.

Finalitza la campanya de voluntariat de la tortuga babaua a les platges tarragonines

El passat 20 de setembre es va donar per finalitzada la campanya de voluntariat de la tortuga babaua que aquest estiu ha mobilitzat més de 100 persones. Cal agrair l’entusiasme i dedicació d’aquests voluntaris que, des del mes de juliol, han realitzat al voltant d’uns 200 transectes per les platges tarragonines. Com ja sabíem, les probabilitats de trobar algun rastre eren molt baixes, i finalment aquest any no s’ha detectat la presència de cap tortuga en les nostres platges.

Tot i així, podem valorar positivament aquesta campanya perquè l’àmplia difusió mediàtica ha permès que els ciutadans prenguin consciència del fet que les platges són hàbitat essencial per a moltes espècies i que cal fer-ne una gestió respectuosa que mantingui els seus valors naturals.

En el marc de la campanya s’ha canviat el model de neteja de les platges, fent passar  les màquines de neteja només per la vora del mar per evitar danyar algun niu que hagués passat desapercebut. D’aquesta manera també es contribuïa a la preservació de la vegetació dunar que creix a la zona. A més, la xarxa de voluntaris es mantindrà amb la intenció de reactivar-la l’estiu vinent per a tornar a pentinar les platges a la recerca de rastres de tortuga babaua.

_MG_4791 _MG_4813

 

Malgrat aquí no n’hem trobat rastres, aquest estiu s’han detectat dues tortugues que han sortit a pondre a Andalusia (http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/site/portalweb/menuitem.30d4b35a97db5c61716f2b105510e1ca/?vgnextoid=30b0a5507bdae410VgnVCM2000000624e50aRCRD&vgnextchannel=2229b8f8606b8210VgnVCM10000055011eacRCRD)

i a Torrevieja (Alacant)

(http://www.diarioinformacion.com/vega-baja/2015/08/02/tortuga-boba-desova-85-huevos/1661917.html),

Fets que confirmen que aquesta espècie està tornant a escollir les nostres costes com a lloc de posta. Com que les tortugues babaues ponen cada dos o tres anys i normalment tornen a la mateixa platja, l’any vinent hi ha la possibilitat que les tortugues que es van detectar l’any passat tornin a les platges tarragonines.

Esperem doncs tenir més sort !

Alba Muntadas

Fotografies de Jordi Bru