CATÀLEG DE LA PEDRA SECA A LA BAIXA SEGARRA

L’Associació Cultural Baixa Segarra treballa en l’estudi i difusió del patrimoni cultural del territori. Associació Cultural Baixa Segarra  
L’última actuació ha estat el Catàleg de Construccions de Pedra Seca de la Baixa Segarra en el que  Josep Maria Mateu Botines fa anys que hi treballa. El catàleg Inclou les dades de 405 construccions de diferents tipus: abeuradors, barraques, basses, corrals…, dels municipis de Santa Coloma, Bellprat, Les Piles, Pontils, Savallà del Comtat, Talavera i Conesa. El treball del nostre company, Josep M. Mateu, detalla el tipus de construcció, l’ús,  la  ubicació, a més de la fotografia corresponent, entre d’altres detalls. Les fitxes reflecteixen un treball de camp immens i d’una gran utilitat per al coneixement del nostre patrimoni cultural.
L’ACBS ha posat aquest tresor documental a l’abast de tothom, per conèixer-lo, estudiar-lo o gaudir-ne, a la xarxa. És també una manera der posar en valor aquest patrimoni sovint menystingut entre la mateixa pagesia ja que són elements que actualment no tenen gairebé cap utilitat pràctica.
El catàleg s’ha penjat a la web utilitzant la plataforma Coeli, dissenyada per administrar patrimoni artístic i que en aquesta ocasió s’ha adaptat per catalogar pedra seca.  La inclusió del Catàleg de Pedra Seca a la web de l’ACBS ha comptat amb una subvenció concedida per la Diputació de Tarragona.

Les receptes dels Productors del Gaià. Pa suec de safrà.

Ingredients per a 15-20 panets

110 ml de llet
250 g de farina de força
25 g de sucre
50 g de mantega
8 g de llevat fresc
1 ou
Uns brins de safrà
Aigua i Sal

Procediment

1. En un gotet, posar una mica d’aigua ben calenta i uns quants brins de safrà una mica desfets. Deixar-los unes quantes hores.
2. Barrejar la llet tèbia amb el llevat, fi ns que estigui ben desfet. Afegir-hi l’aigua amb el safrà i l’ou batut, tot reservant-ne una mica.
3. En un bol gran, posar la farina, el sucre, la barreja de la llet i la mantega, prèviament desfeta, i pastar-ho una mica. Posar la mescla sobre un marbre enfarinat i pastar bé, fins que estigui suau i flexible. Si està enganxosa, s’hi pot posar una cullerada més de farina, i si està seca, d’aigua. Tornar a posar la massa al bol, tapar-la amb paper transparent i deixar reposar durant 1 hora.
4. Tallar la massa en porcions de la mida desitjada. De cada tros, fer-ne una tira d’uns 20 centímetres aproximadament, cargolar-la en forma d’espiral, preparar per enfornar i deixar reposar 30 minuts. Escalfar el forn a 220 graus, pintar els pans amb l’ou que s’havia reservat i enfornar uns 10 minuts o fins que agafin color.

Toni Rius.

Safrà Colomí.  

Melmelades de Montalegre

Entre camps sembrats i boscos, comptant castells. V marxa de les Terres del Gaià (II)

La Baixa Segarra

Camps sembrats, hortets a tocar del riu. Camí i senyals que ens porten cap al mar. El grup s’estira i sembla que agafem velocitat. Però, no. A cada revolt s’amaga una sorpresa que convé comentar amb el veí i, si és possible, desviar-se una mica del camí per guaitar dins d’un pou de glaç, un antic molí o pujar dalt d’una roca que permet unes vistes fantàstiques. Paro la orella i escolto la conversa entre l’Hèctor i l’Antoni: Santa Coloma en Transició prepara uns camps de treball de cara a l’estiu per a fer actuacions de millora al camí que porta a la resclosa. Els projectes també caminen amb nosaltres cap a la desembocadura. Es coneixen, dialoguen, troben punts en comú i sorgeixen idees de col·laboració. Les planes de la Baixa Segarra ens porten –sense que s’hagi produït cap baixa- a Pontils.

Pontils

Abans d’arribar-hi voltem cap al Torrent de Biure passant pel Mas del Tous. No és un tomb banal. Arribem a un espai d’una pau de postal. El riu planeja entre els arbres fins que de sobte la muntanya s’acaba i l’aigua cau lliurement uns metres fins a caure al Toll de la Resclosa. La vista des de dalt és molt bonica. Fetes les fotografies pertinents, pugem per tal de salvar la muntanya escarpada. Arribem al cap de poc a Pontils triomfants, fa baixada. Un gran casalot, can Rossell, atreu les mirades dels caminadors. El rellotge solar ens indica que anem la mar de bé, que no ens cal res més que anar fent. A la plaça Major, petita parada i seguim.

Es respira alegria. Com diu el manifest llegit no caminem “pas per nostàlgia. Hi som pel plaer de convetir-nos en riu, en riu de gent que acompanya l’aigua en la seva baixada fins a les terres planes. No ho fem per recordar que un dia aquests pobles van ser. Caminem pel present: pel gaudi d’anar a peu i ser Terres del Gaià. I ho fem per reivindicar aquest tros de món. Som aquí pel futur.” Doncs bé, esperem que en el futur el tram que vam fer per carretera des de Pontils fins a meitat de camí de Santa Perpètua del Gaià el puguem fer per camí.

Santa Perpètua de Gaià

Sta Perpetua de Gaia

Diuen que el primer tram de la marxa és el més espectacular. Si teniu algun dubte aneu a Santa Perpètua i no pareu fins al Pont d’Armentera: castells, natura, antigues construccions hidràuliques, flora i fauna de reportatge de diumenge a la tarda. Santa Perpètua, des de sota, des del camí que va de la resclosa del Molí del Soler als hortets, fins a la Font del Vadó, on dinarem, és espectacular. L’església i una torre –restaurada- de l’antic castell coronen un poble urbanísticament peculiar. Les pujades i les baixades dels seus carrerons descansen a tocar del riu, amb un bosc de ribera, uns antics rentadors i una esplanada on dinar i fer la migdiada. Dinem, compartim i algú aprofita per tancar els ulls. Mitjons estesos i xiruques sense peus. Resseguint el camí de l’Estret de Roques Altes no podem deixar d’aturar-nos i mirar enrere per contemplar el poble que deixem. El Molí de Seguer ens indica que som a mig camí de Querol. A Cal Camadall ens surten a saludar. Sentim la presència del Gorg Negre, l’estret on volien instal·lar l’embassament del Gaià. Ja divisem Querol, sota el Montagut, amb el seu castell i els records de lluita veïnal contra un projecte que pretenia construir 1000 habitatges sense comptar amb el passat, el present i el futur del territori i la seva gent.

Jordi Suñé Morales i Maribel Serra