IX Marxa Terres del Gaià. Visitem el nostre patrimoni (1) Primera etapa

El camí de l’aigua, de la Déu del Gúbia fins al Moli Nou de Sant Gallard.

El camí que recorrerem, és el que feia l’aigua que baixava per la sèquia major; des de la resclosa gran o de l’escorxador, a Santa Coloma de Queralt, fins una mica més avall del molí Nou de Sant Gallard, a la sortida de l’abullor del molí    (vocabulari al final), que retorna l’aigua sobrera al riu Gaia.

Aquest sistema hidràulic té un recorregut d’uns 2,7 Km i un desnivell de 70 m; encara es poden veure les rescloses, amb els cap-recs; el molins fariners, alguns conserven les seves basses, cups o cacaus, sobreeixidors i boixarreres. El recorregut està ple d’enginys hidràulics,  abullons o minetes de desguàs; restes d’algun partidor i algunes boixarreres, que servien per regar els horts que hi ha per sota la sèquia major.

Es poden veure quatre rescloses: la gran o de l’escorxador, la petita o subresclosa, sota el molí Nou; la del molí del Sol i la del Gorg d’En Roca. Comptem set molins fariners: sis d’ells construïts a principis del segle XIII: el molí Nou o d’en Bonfill, el molí de la Torre o d’En Guiribert, el del Pocorull o de l’Arnau Pellisser, el molí del Requesens. Els dos restants, el molí Vell o de Dalt i el molíi Nou o de Baix estant a Sant Gallard i pertanyen al terme de les Piles. El setè moli és el del Sol, que es va construir, posteriorment l’any 1753.

També podrem observar un aqüeducte que servia per passar l’aigua del costat esquerra cap el costat dret del riu Gaia, entre el moli Nou i el moli de la Torre. Un pou de gel construït, segurament al segle XVII, i que prenia l’aigua de la sèquia per fer el gel. Un desaigüe retornava l’aigua del desgel a la sèquia.

Dels quatre partidors que havia tingut aquest sistema hidràulic, ara tant sols en queden unes petits restes al costat del moli del Sol.   I de la sèquia ara tant sols en queden 2 trams: un al principi entre la resclosa de l’escorxador i l’aqüeducte i l’altre entre el moli del Requesens i el moli Nou de Sant Gallard.

Noms de les diferents parts del sistema hidràulic:

Resclosa, assut, peixera, pesquera.

Sèquia, rec, canal, canalera.

Bassa, bassal.

Sèquia de desguàs, canal de desguàs: Sortida de l’aigua del carcabà del moli

Estellador, trestallador, desbromador, bagant: comporta que serveix per menar l’aigua cap a una o altra sèquia o bé cap al riu.

Sobreeixidor: Desguàs a la part alta de la bassa d’un molí que dirigia l’aigua sobrera cap al moli de més avall.

Cup, cacau: és per on l’aigua queia de la bassa del moli  al carcabà; amb la força de la caiguda feia rodar la roda d’àleps.

Abulló, mineta de desguàs: mina soterrada, sovint per un camp de conreu, que retorna l’aigua sobrera al riu.

Boixarrera, boixadera: Forat al fons de la bassa per desaiguar cap al molí de més avall, quant no aquest molia. També designa un forat rodó practicat a la part mes baixa de la paret de la sèquia o rec que menava l’aigua cap als horts de sota la sèquia.

Partidor, distribuïdor: construcció per distribuir l’aigua de dues sèquies o recs i la desvia cap a una altre sèquia o cap al riu

  mapa del segle XVIII

                                                                                                                                                                                                                      Josep M. Mateu “Pepis”

 

VIII Marxa Terres del Gaià. Recorregut

entre Querol i El Pont d'Armentera

Itineri i quilometratge de la VIII Marxa. Descobrim nous indrets.

29 d’abril 2017

09.30 h; Km 0. Santa Coloma de Queralt

Després del tradicionals parlaments a la Font de les Canelles, començarem la marxa. Caminarem en paral·lel al Gaià, per la seva riba esquerra, durant uns cinc quilòmetres. Aquí creuarem el riu i seguirem el traçat del GR 7 per l’altra riba durant un quilòmetre. Atenció en aquest punt; deixarem el GR i ens desviarem a la dreta en el sentit de la marxa. Pujarem un tram del Torrent de Saberic i baixarem pel Torrent de Biure, passant pel Clot Fondo, la “Terra Promesa” i el Toll de la Resclosa. Arribarem a Pontils i aprofitarem per fer una parada de reagrupació i omplir les cantimplores.

Llegeix més

“El Gaià, la desembocadura i el seu entorn” del pintor Fermí Carré

L’exposició “El Gaià, la desembocadura i el seu entorn” del pintor Fermí Carré es va fer l’estiu del 2016 al Fòrum d’Altafulla

La mostra és una col·lecció d’aquarel·les dels paisatges de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de la Desembocadura del Riu Gaià

El propi artista va definir  l’exposició com “una fresquíssima col·lecció d’aquarel·les” que suposa “una mostra monotemàtica del riu Gaià, amb paisatges molt treballats dedicats a l’últim tram del riu fins a la desembocadura”.

Correspon a l’itinerari reconegut com a Reserva Natural de Fauna Salvatge de la Desembocadura del Riu Gaià, i va “de la platja de Tamarit cap a l’interior, seguint el Gaià, fins a l’encreuament amb el camí de les Bruixes”.

Us n’oferim una mostra per gentilesa de l’autor

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I DESPRÈS DE LA GAIANADA QUÈ ?

El  2 de novembre l’aigua del Gaià va baixar amb una força que, probablement, no s’havia vist des de l’Aiguat de Sant Cinto, el 1921. Les dades de la pujada de les aigües, les inundacions, alguns camps de conreu arrasats, equipaments desapareguts, estructures de rec malmeses…la llista és impressionant. Les imatges també.

Tot i així, i sortosament, no es van haver de lamentar danys personals i, possiblement per això, i perquè el Gaià és un riu petit i poc conegut, els mitjans se’n van fer poc ressò.

El 1921 l’aigua va inundar les terres baixes. Al novembre, l’embasament del Catllar va parar el cop; va pujar gairebé 10 metres i es van haver d’obrir comportes. És clar però, que sense urbanització massiva a la costa tampoc hauria calgut que un embassament parés el cop.

La Gaianada va fer mal, és clar. Cosa que lògica d’altra banda, tenint en compte que  els rius mediterranis ja les fan aquestes coses. Malgrat això, la riuada també pot ser  una oportunitat. La força de l’aigua va  eixamplar la llera, va retornar, en alguns punts, el riu al seu curs original, va redescobrir espais oblidats sota la bardissa i va fer arribar aigua a la desembocadura, després de 40 anys !!

 

20151230_104741 20160213_104855

L’aigua va arrossegar arbres monumentals, fustam de tot tipus, estructures, vehicles, rodes—i una quantitat incomptable d’escombraries i andròmines. L’ACA va fer actuacions d’urgència en estacions de captació, carreteres i passos. Es van recollir, trinxar i evacuar gran quantitat d’arbres arrossegats pel riu, bàsicament prop de les àrees habitades.

I ara què ? hi ha trams, especialment a l’Alt Camp, plens de restes d’arbres, arbustos, objectes diversos. Gran part de la desfeta natural serà reabsorbirà pel mateix riu. El problema principal, però, rau en l’acumulació de detritus de tot tipus, i les runes i andròmines repartides per la llera. Al municipi d’Aiguamúrcia, per exemple, podem contemplar dos cotxes, un dipòsit de tractor i un parell de bicicletes, com a monument a la modernitat, la que viu d’esquenes al riu.  I de porqueria, la que vulgueu, arreu del curs del Gaià.

20160213_103415

D’altra banda, les actuacions de la maquinària que ha intervingut al riu, han deixat un accés fàcil que, malauradament aprofiten motos, quads i 4 x 4.  Molts trams del Gaià estan inclosos dins de la Xarxa Natura 2000 i són Espai d’Interès Natural. Cal que tots plegats ens involucrem en la conservació d’aquest riu, en protegim i posem en valor la seva biodiversitat i patrimoni social i cultural.

20160213_125733 20160213_125446  20160213_101709 20151230_113121

Les Administracions hi estant treballant. S’han d’avaluar els danys més enllà de les infraestructures i béns privats. HI ha tota la xarxa turística malmesa, el Camí de les terres del riu Gaià. I sobretot la neteja de deixalles i el manteniment de la llera i el bosc de ribera. Ara cal treballar conjuntament amb els agents del territori i organitzar un calendari d’actuacions.

Maribel Serra

L’AIXOPLUC DELS CASTELLS DEL GAIÀ A QUEROL

El municipi de Querol mai havia apostat de forma clara per reconèixer el patrimoni cultural i natural del municipi per això l’equip de govern de la legislatura anterior va apostar per sol·licitar subvencions extraordinàries o europees (FEADER, Diputació de Tarragona, Departament Agricultura i Territori) (www.querol.cat/turisme) . D’aquesta manera vam poder realitzar una política de reconeixement dels nostre patrimoni amb una aportació mínima per part de l’Ajuntament, al voltant del 10%.

També un punt de partida d’aquesta iniciativa va ser l’impuls per part del Consell Comarcal de l’Alt Camp i de la Conca de Barberà del Camí de les Terres del Riu Gaià (http://www.panorama.cat/pr/myportfolio/de-querol-al-pont-darmentera-pel-cami-de-les-terres-del-gaia/) , seguint la camí d’uns 60 km entre Tamarit i Sta Coloma de Queralt i reivindicat des de fa anys per diverses entitats del territori.. Aquesta iniciativa la vam recolzar els Ajuntaments del Pont d’Armentera i Querol arranjant els nostres trams, col·laborant i deixant un dels trams més espectaculars al voltant del Gaià.

Per donar un mínim d’informació al visitant i una zona de descans es va pensar en realitzar “l’Aixopluc dels Castells del Gaià” l’any 2012. Aquest espai en forma de porxada a dues vessant a la plaça de Querol compta amb 5 cartelleres que expliquem que aquesta zona va tenir un paper clau en la creació de la nació catalana. Durant un segle (X – XI) aquesta zona va ser la terra frontera entre la “Catalunya Vella” i l’Al-Andalus i durant aquesta època nombroses fortificacions es van aixecar al voltant del Riu Gaià.  Una cartellera està dedicada al patrimoni cultural del municipi de Querol. I els elements més espectaculars són dues maquetes que ens fan prendre consciència de la magnitud d’ aquests castells. També hi ha un sisè cartell dedicat al camí de les Terres del Riu Gaià entre Querol i el Pont d’Armentera.

Aquesta informació es complementarà amb la creació d’una web amb més continguts i amb la traducció a diferents idiomes de la informació.

S’ha buscat un projecte el màxim de senzill possible, que fos un espai obert, sense manteniment, ja que un Ajuntament com el de Querol no podria fer front al manteniment d’un espai que s’obrís i tanqués. . L’Ajuntament, Consell Comarcal de l’Alt Camp o la Diputació han de vetllar pel manteniment  i la promoció i la Generalitat per a la seva protecció.

 

Fitxa de l’obra:

Costa obra Civil: 62.687 + IVA €

Equipaments: 10.040,5 + IVA €

Subvencions: DAAM-FEADER-EUROPA 60.000 € (consorci desenvolupament CD52)Conca Barberà- Alt Camp – Anoia, convocatòria 2013                      PENDENT ATORGAMENT, DIPUTACIÓ TARRAGONA: 20.000 €

Petició a fundació privada: ?

Idea original: govern municipal 11-15, treballadors i veïns

Projecte: Ricard Sánchez, El Vendrell

Empresa obra civil: Constècnia, La Selva del Camp

Direcció Obra Civil: SEARE, Reus

Assessor Cultural Cartelleres i maquetes– Arqueòleg historiador: Isidre Pastor – Centre d’Estudis del Gaià, Vila-rodona – Rodonyà

Cartellera Camí Terres Gaià: Enric Fonts, El Pla de Santa Maria

Maquetes: Elements en volum, Carles, Mas de Formigosa-Querol

Resum de l’article de  Jordi Pijoan Parellada publicat a http://salvem-querol.blogspot.com.es/

 El Camí de les Terres del Riu Gaià fou la denominació de consens a la que es va arribar entre administracions i entitats, en la recuperació i difusió d’aquesta ruta de notable valor mediambiental i patrimonial promoguda des de l’Associació Terres del Gaià i altres entitats des de fa anys, i que hem tornat a reivindicar enguany amb  la VI Marxa del Gaià

DSCN6313 DSCN6316 DSCN6323