Marxa, marxa

Em diuen,  escriureu alguna cosa sobre la Marxa ? Què és això de la Marxa ? Per què ho feu ? Ho diu gent que ve de Marxa,  gent que ens veu passar,  gent que pregunta com ha anat … i al final m’he decidit. I és que costa una mica posar-s’hi.  Com començo ? què explico? Podria començar amb allò de que és una Marxa reivindicativa,  per reclamar el riu,  el nostre Gaià, aquest riu petit i potent, aquest riu salvatge i tranquil, aquest riu que no té final al mar però que ho intenta. Però és que la Marxa és molt més que això.  És sobretot una declaració d’amor al territori i a la gent que l’habita, que l’estima, que el vol conèixer.

Tres dies de caminar, des de la font de les Canelles a Santa Coloma de Queralt , a la desembocadura fallida a Tamarit. Tres dies d’intercanviar punts de vista, de xerrar de tot i de res; de menjar i de veure bon vi. Del territori tot, faltaria !! De sorpreses, de descobrir nous paratges impressionants i també de veure on el riu està malalt. Tres dies amb companyonia  d’un centenar  de persones, algunes tots els dies, d’altres alguns trams.

N’hi ha que saben de pedres, de flors, de plantes, d’animalons, de rescloses i estacions d’aforament, d’història i d’ocells, de vins i vinya, de la terra, dels oficis, de música.. d’altres fan broma, més xiquets que la canalla, i crec poder afirmar que tots ens ho passem de conya. Malgrat les llagues, el cansament, les dutxes i els llits i les dificultats d’última hora.

I per on vam passar? Sortim de Santa Coloma ja ben esmorzats, enfilem cap a Sant Gallard on s’afegeix un altre excursionista, i ja en som uns 70. Després d’alguns anys, hem tornat a gaudir de la “terra promesa” a la riera de Biure, a pas gairebé militar per creuar la carretera abans que ens enxampi el ral-li d’Igualada.  A Santa Perpètua després de dinar, alguns entusiastes pugen a la torre del castell, un dels més antics de Catalunya.

La primavera ufanosa ens ha regalat molta aigua i molt neta, sobretot  en el primer tram fins a Querol; per sort hem estrenat oficialment les passeres que s’han tornat a instal·lar després de la Gaianada i ja no ens mullem els peus !! Des d’aquí un prec perquè les passeres siguin discretes i potenciïn el paisatge i el patrimoni. Hem pogut conèixer racons i patrimoni difícilment accessibles abans de la riuada del novembre del 2015.

Enguany hem redescobert el molí paperer de Seguer i el pou de neu de Vila-rodona. Hem albirat els meandres de Vilabella des de dalt la pedra foradada i hem baixat a l’estret de Cardenal per l’antiga estació d’aforament. I després per l’embassament, que ja se sap que és el gran mal del nostre riu, però he de confessar que aquest cop el vaig trobar bonic.

Gràcies a tots els que heu compartit el vostre saber; als qui heu regalat la vostra feina i empenta,  als qui han explorat i obert camí. A les persones que ens han ajudat a traslladar motxil.les amunt i avall.  Als fantàstics càterings “km 0” i als increïbles cuiners de la fideuà. Als fotògrafs improvisats, al poeta del manifest, a tots els heu patit (i gaudit) l’organització,  a la gent sempre de bon humor disposada a tot. Als ajuntaments que ens han donat el seu suport, a tots els que ens heu acompanyat i que, simbòlicament , vau portar una pedra de la conca alta fins al mar.

I al bar de Querol que va tancar més tard perquè no ens faltés una birra a l’arribada.

Maribel Serra

 

             

           

 

Podeu veure un recull ampli de fotografies de la VIII Marxa a https://flic.kr/s/aHskXhh1ym

 

“El Gaià, la desembocadura i el seu entorn” del pintor Fermí Carré

L’exposició “El Gaià, la desembocadura i el seu entorn” del pintor Fermí Carré es va fer l’estiu del 2016 al Fòrum d’Altafulla

La mostra és una col·lecció d’aquarel·les dels paisatges de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de la Desembocadura del Riu Gaià

El propi artista va definir  l’exposició com “una fresquíssima col·lecció d’aquarel·les” que suposa “una mostra monotemàtica del riu Gaià, amb paisatges molt treballats dedicats a l’últim tram del riu fins a la desembocadura”.

Correspon a l’itinerari reconegut com a Reserva Natural de Fauna Salvatge de la Desembocadura del Riu Gaià, i va “de la platja de Tamarit cap a l’interior, seguint el Gaià, fins a l’encreuament amb el camí de les Bruixes”.

Us n’oferim una mostra per gentilesa de l’autor

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Recuperem un article de Narcís Carulla. L’impacte del pantà del Gaià

Ara que la Gaianada del 2 de novembre del 2015 ha fet arribar el cabal del Gaià de nou a mar, ara que comptem amb el respecte per llei al cabal ecològic, ara que som camí de recuperar el riu, poc a poc, voldríem recomanar-vos un interessant article de Narcís Carulla, publicat el 1999 a la revista “Estudis Alrafullencs”, que no per tenir uns quants anys deixa de ser actual.

L’article parla de manera objectiva i quantitativament, de l’impacte econòmic que es deriva de l’explotació de la presa del Catllar i el desviament d’aigua cap a les instal.lacions de Repsol a Tarragona. Un impacte econòmic quantificat a partir dels canvis mediambientals, de les pèrdues ecològiques i paisatgístiques.

La introducció  explica en quin context va ser possible aquesta concessió a Repsol. Fa una interessant reflexió històrica sobre l’aprofitament de l’aigua del Gaià, sempre sobre explotat ja des d’època romana, i amb un cabal més aviat escàs.

Per als més tècnics hi trobareu explicades les característiques morfològiques de l’embasament i les seves deficiències constructives endèmiques.

L’article se centra a quantificar les pèrdues econòmiques i l’impacte ambiental de la manca d’aigua des del Catllar cap a mar, en quatre punts :

  • La manca de sediments que arribin a la platja, importants en la seva regeneració
  • La manca recàrrega d’aigües subterrànies,
  • L’afectació sobre els regadius vora del riu
  • La manca d’aportacions llimoses (fangs) que les crescudes feien arribar a l’horta de la part baixa de la conca

Tot i que l’article, “un element d’informació i reflexió”,  es dirigeix als “representants socials o polítics”, la informació és interessant i valuosa per la comunitat en general, sobretot per aquells que vivim a la conca, que vivim de cara al riu. Ens adonem, de cop, del que s’ha perdut, del que encara s’està perdent

http://www.raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/article/view/205682

Maribel Serra

.COVES ROGES L'ESQUERDA DE L'EMBASSAMENT - copia     DETALL GEOLOGIA EMBASSAMENT AMB CUA FORADADA - copia

Coves Roges, l’esquerda del pantà

LES FIBLES DE REC SEQUES Els recs secs

El que es va endur el pantà.  Paperera.                Gaianada abans del pantà, any 1964 0 1965

EL QUE L'EMBASSAMENT MAT_ - copiaGAINADA ANTERIOR A L'EMBASSAMENT - copia

Finalitza la campanya de voluntariat de la tortuga babaua a les platges tarragonines

El passat 20 de setembre es va donar per finalitzada la campanya de voluntariat de la tortuga babaua que aquest estiu ha mobilitzat més de 100 persones. Cal agrair l’entusiasme i dedicació d’aquests voluntaris que, des del mes de juliol, han realitzat al voltant d’uns 200 transectes per les platges tarragonines. Com ja sabíem, les probabilitats de trobar algun rastre eren molt baixes, i finalment aquest any no s’ha detectat la presència de cap tortuga en les nostres platges.

Tot i així, podem valorar positivament aquesta campanya perquè l’àmplia difusió mediàtica ha permès que els ciutadans prenguin consciència del fet que les platges són hàbitat essencial per a moltes espècies i que cal fer-ne una gestió respectuosa que mantingui els seus valors naturals.

En el marc de la campanya s’ha canviat el model de neteja de les platges, fent passar  les màquines de neteja només per la vora del mar per evitar danyar algun niu que hagués passat desapercebut. D’aquesta manera també es contribuïa a la preservació de la vegetació dunar que creix a la zona. A més, la xarxa de voluntaris es mantindrà amb la intenció de reactivar-la l’estiu vinent per a tornar a pentinar les platges a la recerca de rastres de tortuga babaua.

_MG_4791 _MG_4813

 

Malgrat aquí no n’hem trobat rastres, aquest estiu s’han detectat dues tortugues que han sortit a pondre a Andalusia (http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/site/portalweb/menuitem.30d4b35a97db5c61716f2b105510e1ca/?vgnextoid=30b0a5507bdae410VgnVCM2000000624e50aRCRD&vgnextchannel=2229b8f8606b8210VgnVCM10000055011eacRCRD)

i a Torrevieja (Alacant)

(http://www.diarioinformacion.com/vega-baja/2015/08/02/tortuga-boba-desova-85-huevos/1661917.html),

Fets que confirmen que aquesta espècie està tornant a escollir les nostres costes com a lloc de posta. Com que les tortugues babaues ponen cada dos o tres anys i normalment tornen a la mateixa platja, l’any vinent hi ha la possibilitat que les tortugues que es van detectar l’any passat tornin a les platges tarragonines.

Esperem doncs tenir més sort !

Alba Muntadas

Fotografies de Jordi Bru