El Catllar: jaciment arqueològic de la Cativera

El jaciment arqueològic de la Cativera es localitza en un abric obert al marge esquerre del riu Gaià, al seu pas pel terme municipal del Catllar (Tarragonès).

L’excavació arqueològica del sediment conservat a l’interior de l’abric, evidencia que l’indret va ser ocupat, de manera reiterada, per part de grups humans prehistòrics de caçadors-recol·lectors, fa entre 11.230 i 8.860 anys, és a dir entre finals del període Pleistocè i inicis de l’Holocè.

Fins al moment, s’hi han dut a terme 13 campanyes d’excavació desenvolupades des de l’Institut Català de Paleoecologia i Evolució Social (IPHES). Campanyes que formen part del projecte de recerca “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, reconegut i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquest treballs d’excavació científica han permès recuperar abundant material arqueològic, format per eines de pedra –principalment de sílex- que utilitzaven per caçar i esquarterar els animals o adobar les pells entre altres; fragments d’ossos dels animals caçats, com conills, cérvols o senglars; caragols terrestres, caragols i petxines marins, fragments de fusta carbonitzada i òxids de ferro – un mineral emprat per fer colorants.

La presència d’aquest registre fòssil, permet als investigadors interpretar que els homínids utilitzaven l’abric com a campament estacional, relacionat amb la cacera i la recol·lecció tant de fruits i plantes, com de petxines i caragols marins o terrestres. A l’abric, recollits al voltant del foc, els humans duien a terme tasques domèstiques com l’adobat de les pells, la fabricació d’ornaments personals amb petxines i cargols marins, o l’obtenció de colorant de color vermellós per guarnir el cos o les pells.

Recentment ha finalitzat la campanya anual d’excavacions a la Cativera, durant la que s’han intervingut els nivells arqueològics amb cronologies de fa 10.370 a 10.660 anys. Els treballs han estat dirigits per Josep Maria Vergès i Marta Fontanals. Hi ha participat l’investigador Juan Ignacio Morales i diversos estudiants del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana (URV-IPHES) i el Màster en Antropologia i Evolució Humana (UOC-URV).

 

Marta Fontanals
s      Prenen dades totpogràfiques amb una estació total o teodolit   
           Jaciment de la Cativera
Fotografies de Josep Zaragoza

La custòdia del territori al Gaià

Què és la custòdia ?

La custòdia del territori –que és com s’ha traduït al català el terme anglès land stewardship– és un conjunt d’estratègies i instruments que pretenen implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics.

La premissa de base és que conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural no és una responsabilitat que recau només en les administracions públiques, com sovint es pensa, sinó que la ciutadania, la societat civil i les empreses privades també poden i han de contribuir-hi.

Per això, a diferència d’altres instruments i estratègies amb un objectiu similar (per exemple, la protecció legal d’un espai natural o la classificació d’un terreny com a no urbanitzable), la custòdia del territori requereix la implicació directa i activa de la societat civil, d’una banda, i d’aquelles persones que són propietàries o usuàries de terrenys forestals, agrícoles o urbans, de l’altra. Custòdia ve del llatí “custodia/custodiae”; guardar, conservar, respectar o tenir cura. (Fragment extret de la pàgina web de la Xarxa de Custòdia del Territori)

Custòdia al Gaià

Amb el títol, “El Gaià, custòdia del territori”, LA SÍNIA www.riugaia.cat està impulsant un projecte de custòdia fluvial, agrària, forestal i litoral dins de l’àmbitfluvial del riu Gaià.

La Sínia ha signat diversos convenis de col·laboració per tal d’impulsar la custòdia sobretot als municipis del tram baix del Gaià i el torrent de Vespella i Salomó. La nostra voluntat és impulsar la custòdia del territori a tot el riu Gaià.

Projecte de la Taula del Gaià

Aquesta proposta neix amb la voluntat de donar continuïtat al projecte de custòdia del riu Gaià. És un pas endavant en aquest camí de conservació i recuperació de la biodiversitat del riu Gaià. Volem que la Taula del Gaià, sigui un punt de trobada de tots els municipis que es troben dins de l’espai fluvial del riu Gaià i/o el d’algun dels principals afluents, per tractar les qüestions que afecten directament el riu.

Héctor Hernàndez

catllarzonahumida fabrica-catllar1

 

CLEAN-UP AL GAIÀ. Jornada de Voluntariat Netegem el Gaià

Als municipis de Santa Coloma de Queralt, Querol, El Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, El Catllar, amb voluntaris l’ASsociació Mediambiental la Sínia, ajuntaments, Terres del Gaià, es va dur a terme un neteja de deixalles a la llera del riu Gaià acumulades després de la Gaianada de novembre.

Des d’aquí animem a continuar en la recuperació del riu

Aiguamúrcia

20160507_105835 20160507_105820

20160507_110928 20160507_120413 20160507_121940 20160507_122040

Santa Coloma de Queralt

IMG-20160507-WA0000   IMG-20160507-WA0019

IMG-20160508-WA0006

Querol

IMG-20160507-WA0012  IMG-20160507-WA0013

   IMG-20160507-WA0010  IMG-20160507-WA0016

El Catllar

IMG-20160507-WA0004     IMG-20160508-WA0007

Recuperem un article de Narcís Carulla. L’impacte del pantà del Gaià

Ara que la Gaianada del 2 de novembre del 2015 ha fet arribar el cabal del Gaià de nou a mar, ara que comptem amb el respecte per llei al cabal ecològic, ara que som camí de recuperar el riu, poc a poc, voldríem recomanar-vos un interessant article de Narcís Carulla, publicat el 1999 a la revista “Estudis Alrafullencs”, que no per tenir uns quants anys deixa de ser actual.

L’article parla de manera objectiva i quantitativament, de l’impacte econòmic que es deriva de l’explotació de la presa del Catllar i el desviament d’aigua cap a les instal.lacions de Repsol a Tarragona. Un impacte econòmic quantificat a partir dels canvis mediambientals, de les pèrdues ecològiques i paisatgístiques.

La introducció  explica en quin context va ser possible aquesta concessió a Repsol. Fa una interessant reflexió històrica sobre l’aprofitament de l’aigua del Gaià, sempre sobre explotat ja des d’època romana, i amb un cabal més aviat escàs.

Per als més tècnics hi trobareu explicades les característiques morfològiques de l’embasament i les seves deficiències constructives endèmiques.

L’article se centra a quantificar les pèrdues econòmiques i l’impacte ambiental de la manca d’aigua des del Catllar cap a mar, en quatre punts :

  • La manca de sediments que arribin a la platja, importants en la seva regeneració
  • La manca recàrrega d’aigües subterrànies,
  • L’afectació sobre els regadius vora del riu
  • La manca d’aportacions llimoses (fangs) que les crescudes feien arribar a l’horta de la part baixa de la conca

Tot i que l’article, “un element d’informació i reflexió”,  es dirigeix als “representants socials o polítics”, la informació és interessant i valuosa per la comunitat en general, sobretot per aquells que vivim a la conca, que vivim de cara al riu. Ens adonem, de cop, del que s’ha perdut, del que encara s’està perdent

http://www.raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/article/view/205682

Maribel Serra

.COVES ROGES L'ESQUERDA DE L'EMBASSAMENT - copia     DETALL GEOLOGIA EMBASSAMENT AMB CUA FORADADA - copia

Coves Roges, l’esquerda del pantà

LES FIBLES DE REC SEQUES Els recs secs

El que es va endur el pantà.  Paperera.                Gaianada abans del pantà, any 1964 0 1965

EL QUE L'EMBASSAMENT MAT_ - copiaGAINADA ANTERIOR A L'EMBASSAMENT - copia

EL GAIÀ ARRIBA AL MAR DESPRÉS DE 40 ANYS

Vídeo de Joan Blanch

Les anguiles s’adonen que el riu ha arribat al mar.

Les pluges de començament de novembre van fer créixer en 10 metres el nivell del  pantà del Gaià a El Catllar.

L’ACA i Repsol, propietari del pantà, han decidit alliberar aigua. Les comportes van obrir-se ahir; l’aigua baixava amb força i carregada de fang. El riu ha arribat a la seva desembocadura, a la platja de Tamarit, vuit hores després. Recorrent un camí, que malgrat els 40 anys, no ha oblidat. L’aigua ha tornat a córrer pel Catllar, per Ardenya, per la Riera, per les hortes i els camps, pels antics molins fins arribar a la platja.

Emocionats uns quants activistes, entusiastes, ambientalistes i veïns miraven meravellats l’arribada de l’aigua fangosa,  endinsant-se en la mar, obrint-se camí enmig de l’aigua salada, tornant a casa, i aleshores ho han vist, una anguila ha estat la primera a descobrir que el riu és novament viu i ha pujat aigües amunt.

El pantà, propietat de Repsol, es va construir l’any 1975 per donar servei a la refineria  de Repsol a Tarragona.  El 2011 es va signar un conveni entre l’ACA i  Repsol que permetria alliberar aigua del pantà per mantenir el cabal ambiental del Gaià, però només s’obren comportes un cop a l’any i si hi ha aigua suficient a l’embassament. La Plataforma “Salvem al Gaià”, membre de Terres del Gaià, demana que les comportes puguin obrir-se tantes vegades com  la quantitat d’aigua embassada ho faci possible.

Maribel Serra

 

Vídeos de Joan Díaz

El Gaià a Tv3

DSC_1880 DSC_1884 DSC_1885      Fotos de Mercè Casabona

JOSEP ZARAGOZA, PEP CALÇÓ (El Catllar, 1948)

En Pep és, era paleta. I moltes més coses. Fa dos anys que està jubilat. Però només de la feina oficial, perquè jubilar-se del tot és impensable per a ell. Sap tant i tant, ha fet tantes i tantes coses, que resulta gairebé impossible explicar-ho en quatre ratlles.

“Sempre m’han agradat les pedres” diu. També els llibres, que en té la casa plena. I observar la Natura. “em passava el dia al riu, observant els ocells, coneixent les plantes”. Tanta era la seva curiositat i les ganes d’aprendre que va convertir-se en un autodidacta insaciable.

Va anar a aprendre de paleta a l’Escola del Treball de Tarragona. També hi va aprendre a fer ràdios galena. A explorar, conèixer i reconèixer el territori…tot amanit amb molts llibres. Allò de la pràctica i de la teoria. I un dia va descobrir peces de sigilatta en unes restes arqueològiques prop del Catllar. Ens diu que hi va arribar a localitzar 27 viles romanes dins del seu terme.

De ben jove va anar a treballar de paleta amb Ramon Rull, del Catllar, fins que aquest es va jubilar. Aleshores, el Pep va estar 4 anys a l’atur que va aprofitar per aprofundir en el coneixement de les pedres, però ara ja escollia els tipus de pedres, no li valia qualsevol. Va conèixer l’ Eudald Carbonell l’any 1990, i el va portar als Vinyets, un jaciment prop de l’embassament del Gaià. En el clot que es va fer per construir-lo en Pep havia trobat sílex en una seqüència estratigràfica. L’Eudald exclamà: “ això es un Olduvai en petit!” https://ca.wikipedia.org/wiki/Gorja_d%27Olduvai

atapuerca

Després d’unes excavacions als Vinyets (El Catllar, 1991) , http://bit.ly/1JeP44w, d’on treu el renom amb que se’l coneix en el món dels entesos en pedres, en Pep “Vinyets”, va estar 10 anys a les campanyes d’Atapuerca, entre d’altres jaciments, a la Gran Dolina. Muntant bastides i altres andròmines. Voluntari arqueològic , si se’n pot dir així . Perquè sempre li va fer mandra estudiar la carrera, tot que en algun moment s’hi va posar, Experiència , moltes passejades i intuïció , amb això ja fa. I fa molt.

EL 1996 entra a la brigada de l’Ajuntament del Catllar a fer de paleta. I d’arqueòleg encara que no ho posés al seu contracte. Va participar en l’excavació del fossat del castell, dirigida per l’arqueòleg Josep M. Vergès, en la que van trobar un poblat de l’edat del ferro. L’any 2003 reprèn les excavacions amb l’arqueòloga Marta Fontanals, i després col·labora en la restauració. Coneix el castell potser millor que casa seva; l’entén i l’estima. Un privilegi gaudir d’una visita amb el Pep de guia.

El 1994 el gran incendi de Vespella de Gaià li aportà dades imprevistes: fragmenta de ceràmica de segle XV ,pedres de destrals prehistòriques , enterraments , empremtes medievals…..un tresor que ajuda a establir una seqüencia històrica de la població al Camp de Tarragona.

        20150612_140813       Seria innumerable precisar tots els jaciments on ha treballat, investigat,  gaudit el Pep. Bàsicament al Camp de Tarragona, on va participar en el projecte  Francolí-Gaià que estudia els poblaments prehistòrics d’aquesta àrea

http://bit.ly/1P8oaAk

Deixeu que us parli de forns de calç, de com es fan les tàpies, del tipus de construccions sarraïnes, de les ceràmiques, de les sitges , de pintures rupestres o d’incisions a la pedra, de com funcionen els molins o de les plantes del Gaià . De tot allò que sap, de tot allò que ha descobert.. Gran conversador, deixeu que us empelti el seu entusiasmedavant d’una cervesa, sense preses.

Maribel Serra

Dia dels ocells a El Catllar

Dissabte, 3 d’octubre, des de La Sínia i l’Ajuntament del Catllar, ens hem volgut sumar a la celebració internacional del dia dels ocells, amb l’organització d’una jornada, aquesta vegada al municipi del Catllar. Els darrers anys, anem fent algunes d’aquestes accions, com ara la celebració del dia mundial del medi ambient, de manera itinerant per diversos municipis del Gaià, per tal de fer més propera aquesta acció a la gent del Gaià.

L’activitat d’aquest dissabte ha consistit, primer, en una jornada d’anellament, coordinada pel Miquel Àngel Garcia. Gràcies a les seves explicacions, i les del seu fill, hem conegut millor la feina d’un anellador i hem vist com s’anellen les diferents ocells. L’activitat s’ha realitzat a l’entorn de la zona humida de la resclosa de la fàbrica del Catllar, i hem pogut veure espècies tant diverses com el raspinell, el tallarol de casquet i el pit-roig, o barba roig, com n’hi diuen al Baix Gaià.

A continuació, a l’ermita de Sant Ramon, l’Albert Pardo ens ha presentat els resultats de la seva experiència fent el seguiment d’ocells comuns a diversos punts del Baix Gaià, sobretot a la desembocadura i a l’àmbit dels Muntanyans. És un seguiment metòdic que ajuda els científics, a conèixer millor la situació de les poblacions d’ocells a Catalunya. I a nosaltres, quins ocells viuen al Gaià.

Héctor Hernàndez

ac9 ac1ac5 ac4

Fotografies © Marc Padrell, Judit Canela, Hèctor Hernàndez.

El riu que crea sinergies i dóna peu a noves propostes. V marxa de les Terres del Gaià (IV)

De Santes Creus a Vilabella

Al Casalot fem parada i fonda. Sort dels amics que no han pogut anar a caminar i ens rebem amb la taula parada!! Dinem. Cafès. Terrasseta. Primeres baixes. Camí cap a Vilabella. L’albereda de Santes Creus, les arbredes d’Aiguamúrcia i Vila-rodona, ponts de fusta, riu, el cotxe damunt de la caseta de pagès, Bràfim i Vilabella. Vi Camí de la Font. Peus inflats, molt cansament i molta gana. Algú se’ns ha despistat però ens torna a trobar, just a punt de la dutxa i un bon sopar que supervisa l’Anton Rafí que no s’ho ha volgut perdre. El poliesportiu serà l’hotel. Dormir, esmorzar i arrencar.

De Vilabella al mar

Se’ns afegeix un grup molt nombrós de Vilabella. Sumar sinergies. Renau. El Catllar i el miserable cabal ecològic que ens regalen els propietaris de Repsol que viuen en l’opulència i en el benefici permanent. Això sí, enguany podem gaudir de la zona humida recuperada, a peu de l’antiga fàbrica; hi ha ànecs, molta aigua (bé pel que estàvem acostumats, snif) i fins i tot una tortuga. Si amb aquest fil d’aigua intermitent hem aconseguit aquesta vida… El Gaià té molt de futur i passa per la gestió pública de l’aigua, respectant els drets de les comunitats de regants. Un petit descans a la Torre d’en Guiu amb bocata i tot, fins i tot pels que no tenen gana. I tornem a arrencar, deixem enrera el riu, que amb un fil d’aigua intenta retrobar el mar, i pugem cap amunt. Bosc degradat. Sant Simplici, un mirador del nostre mar. Gent del Baix Gaià caminant. Som tants que la corrua s’allarga…i fa calor… I ja som a Ferran, i de seguida Tamarit. Tornem a gaudir d’una mica d’ombra i resseguimt els últims passos del Gaià per una zona, just abans de la desembocadura, també recuperada. Ja arribem a l’Hort de la Sínia, on aquests grans cuiners, amics, família i incondicionals ens esperen amb un fideuejat excel.lent. Tots treuen en cap per dinar!! El Pep del Catllar ens explica coses dels gravats del Pujol Rodó i del Coll de Creus.

A la desembocadura del Gaià, final de la V Marxa, maig 2014

Desembocadura

I un any més, després de dinar, lectura del manifest a la desembocadura, amb banyet de nens i no tant nens. I tothom va marxant, però els últims, tot recollint, acabem sortint a la tele, la TAC12.

“Durant vint anys vam viure d’esquena al riu. El vam convertir en un abocador en la seva part baixa i vam despoblar l’Alt Gaià. Ara, el riu ha esdevingut un tret d’indentitat d’aquest territori ubicat entre el Penedès i el Camp, entre la Segarra i el mar. El riu connecta tres comarques administratives, ajunta caminadors de diferents pobles, atreu ciclistes, inspira a poetes, dóna nom a desenes pobles, associacions i projectes. El riu crea sinergies i dóna peu a noves propostes. Cada vegada el riu és menys aigua i més territori.” I cridem, junts, plegats, a l’uníson, emocionats: “Llarga vida al riu Gaià i les seves Terres! Salut i Gaià!”. Emocions compartides. Hem estat riu per uns dies, potser per sempre. Hem desembocat al mar i els nostres camins se separen. Potser només per uns dies.

Cal donar les gràcies a tots els companys i companyes que d’una manera o altre ens han ajudat a fer possible la Marxa, aquesta Marxa que és molt més que caminar. I donar els gràcies als Ajuntaments, que vinculats al seu riu, ens han donat un cop de mà: Santa Coloma de Queralt, Les Piles, Querol. El Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vilabella, El Catllar i La Riera de Gaià.

Jordi Suñé Morales