CLEAN-UP AL GAIÀ. Jornada de Voluntariat Netegem el Gaià

Als municipis de Santa Coloma de Queralt, Querol, El Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, El Catllar, amb voluntaris l’ASsociació Mediambiental la Sínia, ajuntaments, Terres del Gaià, es va dur a terme un neteja de deixalles a la llera del riu Gaià acumulades després de la Gaianada de novembre.

Des d’aquí animem a continuar en la recuperació del riu

Aiguamúrcia

20160507_105835 20160507_105820

20160507_110928 20160507_120413 20160507_121940 20160507_122040

Santa Coloma de Queralt

IMG-20160507-WA0000   IMG-20160507-WA0019

IMG-20160508-WA0006

Querol

IMG-20160507-WA0012  IMG-20160507-WA0013

   IMG-20160507-WA0010  IMG-20160507-WA0016

El Catllar

IMG-20160507-WA0004     IMG-20160508-WA0007

I DESPRÈS DE LA GAIANADA QUÈ ?

El  2 de novembre l’aigua del Gaià va baixar amb una força que, probablement, no s’havia vist des de l’Aiguat de Sant Cinto, el 1921. Les dades de la pujada de les aigües, les inundacions, alguns camps de conreu arrasats, equipaments desapareguts, estructures de rec malmeses…la llista és impressionant. Les imatges també.

Tot i així, i sortosament, no es van haver de lamentar danys personals i, possiblement per això, i perquè el Gaià és un riu petit i poc conegut, els mitjans se’n van fer poc ressò.

El 1921 l’aigua va inundar les terres baixes. Al novembre, l’embasament del Catllar va parar el cop; va pujar gairebé 10 metres i es van haver d’obrir comportes. És clar però, que sense urbanització massiva a la costa tampoc hauria calgut que un embassament parés el cop.

La Gaianada va fer mal, és clar. Cosa que lògica d’altra banda, tenint en compte que  els rius mediterranis ja les fan aquestes coses. Malgrat això, la riuada també pot ser  una oportunitat. La força de l’aigua va  eixamplar la llera, va retornar, en alguns punts, el riu al seu curs original, va redescobrir espais oblidats sota la bardissa i va fer arribar aigua a la desembocadura, després de 40 anys !!

 

20151230_104741 20160213_104855

L’aigua va arrossegar arbres monumentals, fustam de tot tipus, estructures, vehicles, rodes—i una quantitat incomptable d’escombraries i andròmines. L’ACA va fer actuacions d’urgència en estacions de captació, carreteres i passos. Es van recollir, trinxar i evacuar gran quantitat d’arbres arrossegats pel riu, bàsicament prop de les àrees habitades.

I ara què ? hi ha trams, especialment a l’Alt Camp, plens de restes d’arbres, arbustos, objectes diversos. Gran part de la desfeta natural serà reabsorbirà pel mateix riu. El problema principal, però, rau en l’acumulació de detritus de tot tipus, i les runes i andròmines repartides per la llera. Al municipi d’Aiguamúrcia, per exemple, podem contemplar dos cotxes, un dipòsit de tractor i un parell de bicicletes, com a monument a la modernitat, la que viu d’esquenes al riu.  I de porqueria, la que vulgueu, arreu del curs del Gaià.

20160213_103415

D’altra banda, les actuacions de la maquinària que ha intervingut al riu, han deixat un accés fàcil que, malauradament aprofiten motos, quads i 4 x 4.  Molts trams del Gaià estan inclosos dins de la Xarxa Natura 2000 i són Espai d’Interès Natural. Cal que tots plegats ens involucrem en la conservació d’aquest riu, en protegim i posem en valor la seva biodiversitat i patrimoni social i cultural.

20160213_125733 20160213_125446  20160213_101709 20151230_113121

Les Administracions hi estant treballant. S’han d’avaluar els danys més enllà de les infraestructures i béns privats. HI ha tota la xarxa turística malmesa, el Camí de les terres del riu Gaià. I sobretot la neteja de deixalles i el manteniment de la llera i el bosc de ribera. Ara cal treballar conjuntament amb els agents del territori i organitzar un calendari d’actuacions.

Maribel Serra

Santes Creus i les Terres del Gaià. Santa Coloma de Queralt. Font de les Canelles.

Iniciem, al nostre apartat “Mirades al Gaià”, la publicació de part dels textos i ilustracions del llibre “Santes Creus i les Terres del Gaià”, que fa un recorregut per tota la conca, amb textos de Josep Santesmases i pintures de Joan Cunillera. 

Agraïm als autors i a l’editorial Arola, la seva disponibilitat. 

Esperem que en gaudiu.

SantesCreus_05

SANTA COLOMA DE QUERALT

La Font de les Canelles

Podria haver estat aigua de font per regar l’hort d’una casa; podria ser pirinenca, de petita torrentera, sense nom ni dibuix en el mapa; tal volta aiguamoll en terra llaurada. Aigua escorreguda sense pena ni glòria, ni suc ni bruc, ignorant el delit d’escriure una cançó de futur. No hi ha aigua més valuosa que la que en néixer engendra un riu, vigorosa per trencar muntanyes, ufana de travessar planúries, amb l’afany d’abastar la gegantina mar.

El meu riu, petit, és noble de naixença, sota la Santa Coloma. La meva aigua per vuit canelles sortida és patrimoni indestriable de la vila comtal. Quants rius d’anomenada, de cabal majestuós, de llarg trajecte entre llengües i països no voldrien baratar-me la naixença!

Avall, avio l’aigua vers l’aventura: el curs és ben marcat. El temps i l’atzar de la natura dibuixaren camí vers la mar. Els homes, però, riu avall, han trencat el fat.

Josep Santesmases  · Joan Cunillera (2006). Santes Creus i les Terres del Gaià. Arola Editors.

Fira “Som terra de safrà”a Santa Coloma de Queralt

 

El dissabte 14 de novembre d’enguany es va celebrar a Santa Coloma la primera edició de la festa del safrà. Sota el nom genèric «Som terra de safrà» es van englobar tot un seguit d’activitats, la majoria d’elles enfocades a promoure el cultiu, la comercialització, l’ús i la cultura del safrà. Com ja vam publicar en un post anterior, Santa Coloma, a l’Alt Gaià, havia sigut segles enrere un centre molt important a nivell europeu, i actualment podria ser una oportunitat pel territori.

Entre els actes cal destacar una exposició, durant tot el cap de setmana, a la sala gran del castell on s’hi exposaven diferents estris i documents històrics i panells informatius. Al matí en Jaume Martell va fer una visita guiada pel call jueu, passant per llocs i explicant la història dels jueus i els seus vincles amb el món del safrà. Al migdia es va fer una xerrada a càrrec de Teresa Helena Balcells sobre «el safrà i les seves aplicacions mèdiques a l’Edat Mitjana» i una taula rodona amb la presència de Joan Cartanyà de Montblanc (productor i comercialitzador de plantes aromàtiques), Joan Corbella de Rocafort de Queralt (comercialitzador d’espècies), i Jaume Martell (petit productor de Santa Coloma). En acabar hi va haver un tast de diferents productes locals elaborats amb safrà (crema de formatge, embotits, pa, gelea, …). Boníssims!

Al migdia els restaurants de la vila oferien «menú del safrà» i a la nit els bars «tapes ensafranades». I a la tarda taller de melmelades a càrrec de «Al pot petit hi ha» i manualitats a càrrec de «Art Santa Coloma».

Va completar la festa espectacle de circ infantil al matí, batucada amb el grup colomí «Ben sonats» a la tarda, i nit de música jove a l’Estrella a la nit.

Durant tot el dia i en diferents llocs del casc antic del poble hi va haver mostra fotogràfica del safrà.

                                                                                                                                                                            Antoni Rius

DSC_1432DSC_1509 taller de manualitatsDSC_1486DSC_1499 tast productes safrà

DSC_1477DSC_1445

Neix el riu, neix la marxa. V marxa de les Terres del Gaià (I)

Caminar, ser riu, ser Terres del Gaià. Oblidar les presses, deixar que les cames facin la seva, avall. Parlar, explicar i escoltar. Aprendre coses, un fotimer.

Ben d’hora, ben d’hora, apropar-se a cal Cantero i esperar l’autobús. Hi són la Cristina, el Valentín, la Pastu i el Joan. Els escarabats estem preparats. Arriba l’autobús. Ja ha passat per Altafulla. Saludem el Lluís, que és qui porta els números, l’Alba i altres mosquits i alguns “gateros” amb cara de son. Enfilem cap a la Riera de Gaià. A la rotonda ens esperen el Joan Carles de la Fonda, l’Hèctor, l’Albert i altres veïns amb ganes de no fer tard a l’esmorzar, que la gana apreta. Al Catllar recollim, entre d’altres, al Joan –el nostre expert en embassaments i altres infraestructures semblants-, l’Antoni i la seva càmera de fotos. A Santes Creus ens esperen la Maribel i tota la colla del Casalot. Al Pla de Santa Maria pugen l’Enric, el seu fill esportista i altres membres de la Xiruca Foradada. Som-hi, Santa Coloma de Queralt ens espera. Tots cap al bar. Qui ha demanat bacallà? El Carles i seva furgo ens salven de portar el pes de les grans motxilles als esportistes que només caminem un cop a l’any.

Les Fonts

Inici de la marxa

A les Fonts de les Canelles, a Santa Coloma de Queralt, on simbòlicament neix el nostre riu, ens espera més gent. Ens reconforten les retrobades –la Pilar, el Galo, l’Oriol, la Mercè, etc-, les presentacions –el Toni, la Montse i la Montserrat-, les abraçades, la fresca del matí i les ganes de començar. Que no faltin les fotos i les pancartes de l’Hèctor –la de Salvem el Gaià la podríem planxar, no?-. Les autoritats ens saluden oficialment. Ens agrada, ens sentim acollits. I llegim el manifest. Jo l’escolto, discret, en un racó, i se’m posa la pell de gallina: “Per cinquè any consecutiu desenes de persones de les Terres del Gaià recorrem els camins que ens porten al mar des de Sant Coloma de Queralt. Resseguim el nostre riu, redescobrim els pobles, aprenem el nom de les plantes, la toponímia, coneixem gent, admirem el paisatge i les antigues construccions rurals, riem i compartim àpats cuinats amb productes de la terra. Escoltem biòlegs, caminadors, esportistes, empresaris, enòlegs, artistes, escriptors i gent de tota mena que ens dibuixen un riu diferent de com l’havíem conegut.”

Jordi Suñé Morales